Opinió personal

Ha estat un treball molt interessant i dur a la vegada, ja que s'ha de buscar la major informació veritable ja que hi ha moltíssim contingut. Tot i així ha estat molt interessant ja que he descobert la curtura i l'origen de la rússia actual i de l'imperi rus també. Els programes utilitzats en aquest treball m'han agradat ja que he pogut descobrir mes coses per inserir i fer la feina més dinàmic.

Escrit: Anna Wiswell 

Rússia en l'actualitat

Actualment Rússia és un país ric en recursos minerals i energètics. Un dels principals rius és el riu Volga, el més llarg d'Europa, travessa el país de nord a sud fins a desembocar al Mar Caspi. Sibèria abasta més de la meitat del territori rus, però en ella viu menys de la cinquena part de la població. El principal treball és en les obres per a l'extracció de gas natural a la terra gelada, petroli, carbó, or i diamants, el treball físicament és molt dur.

Durant el període de la Unió Soviètica era el segon món millor economicament  i la primera millor força armada del món, després de la caiguda del bloc soviètic, Rússia va caure en una crisi econòmica i les seves forces armades es veien afectades per les retallades.

Avui dia Rússia és el desè país millor al voltant de l'economia del món i és la sisè més gran en poder adquisitiu, on Moscou és una de les ciutats més rica del món, ja que els visionaris poden fer-se ric d'un any per l'altre, però n'hi ha  poblats on es pot veure la pobresa, el salari mínim en el 2000 era de 80 dòlars i el 2007 el salari mínim de Rússia havia pujat fins als 640 dòlars, el seu sistema d'economia augmenta desplaçant als països Europeus.

Per part de l'educació és gratuïta, però en l'educació superior es veu un grau de competició. Amb una població de graduats en Educació Superior o Graduats excel·lent respecte a altres països Europeus. 

En Forces Armades, Rússia, és un dels països que inverteix més en el món militar amb una despesa de 58 mil milions de dòlars, el 2015 Rússia va aconseguit la despesa de 200 mil milions de dòlars superant a la Xina. Rússia compta amb la major Força marina i Tancs al món, es poden veure les diferents Forces que té com: Aèria, Exèrcit i Armada més poderosa del món. Rússia té el 30% del mercat d'arma i exporta a 80 països al món.

ECONOMIA

• Indústria: Mineria i indústries extractives, construcció de maquinària, drassanes, equipaments per a transport ferroviari i per carretera, equipaments per a comunicacions

• Agricultura: Cereals, remolatxa sucrera, llavors de gira-sol, verdures; carn de boví

• Exportacions: Petroli i derivats del petroli, gas natural, fusta i productes de la fusta, metalls, pells, etc. 

Pòster de la pel·lícula El cuirassat Potemkin (1925).

La Cambra de Ámbar.

El Metro de Moscou.

Estadi Olímpic Luzhniki.

Bandera a la Rússia imperial

És una bandera tricolor composta per tres franges horitzontals amb la mateixa amplada, sent blanca la superior, blava la central i vermella la inferior. La bandera s'usa des del segle XVII, excepte pel període soviètic, i va ser adoptada en la seva forma actual al desembre de 1993. Els colors d'aquesta bandera són l'origen dels colors paneslavos. La història d'aquesta bandera comença amb el viatge de l'emperador Pere el Gran als Països Baixos en 1699. El sobirà va ser aprendre la construcció de vaixells, es va adonar que necessitava un símbol que de dotar a la seva futura Marina d'una bandera. Va basar la bandera de Rússia en la dels Països Baixos, però triant els colors russos (la bandera dels Països Baixos d'aquella època era de color taronja, blanc, blau i no tenia vermell).

Bandera de l'Imperi rus entre 1883-1917

Bandera no oficial de l'Imperi rus "per a ús particular" (1914-1917)

  Escrit: Anna Wiswell        

Propietats i colònies

En l'imperi Rus l'expansió territorial va tenir un progrés de 514 anys a través de la conquesta militar o d'unions ideològiques i polítiques. Comença a partir de l'any 1477 i acaba a finals de 1991. Va tenir una rapidesa al expandir-se, ja que en 1542 els russos havien conquistat la Sibèria occidental, en 1620 la central, i en 1650 l'oriental. En 1671 van arribar a l'oceà Pacífic i el 1742 van creuar l'estret de Bering, donant inici així a l'exploració d'Alaska.

La regió governava des de Moscou i va continuar creixent sota el domini soviètic. Les àrees que formaven part de l'Imperi rus i altres conquestes capturades dels nazis durant la Segona Guerra Mundial van ser proclamades com repúbliques autònomes, dins de la Unió Soviètica.

Pere el Gran va fundar l'Imperi rus a 1721 i mitjançant ell, Rússia va obtenir una gran expansió territorial amb l'adquisició del Pacífic oriental, Ucraïna, i els territoris d'Àsia Central.
A mitjan segle XIX, Rússia era la major potència del món, estenent-se des Alaska i alguns assentaments a Amèrica del Nord com Fort Ross (Amèrica russa), fins a l'illa de Sajalín i les Kurils, Manxúria, Àsia Central, el Caucas, Ucraïna , Finlàndia, Polònia. Aquest, va ser la seva cimera territorial.

A partir de 1865, Rússia va cedir per 99 anys Alaska als Estats Unit. Va perdre el sud de Sakhalín amb els japonesos en la guerra rus-japonesa. Durant la Gran Guerra, Rússia va patir una alteració interna massiva i va patir una revolució que va donar fi a la monarquia i la implantació d'un govern central d'idees comunistes.

Colònies russes d'ultramar

1. Amèrica

• Alaska russa: oficialment russa des de 1784. Amb el temps el govern imperial es va desentendre d'aquesta colònia i en 1867 va ser venuda als Estats Units.

• Fort Ross: situat a la costa de Califòrnia, va estar en mans russes des del 1812 fins al 1848. Aquesta invenció estava relacionada, igual que Alaska, amb la caça de foques i altres animals per extreure matèries primeres.

      2. Àsia

• Lüshunkou: aquesta ciutat xinesa (coneguda a occident amb el nom de Port Arthur) va estar sota control rus des del 1898 fins al final de la guerra rus-japonesa (1904-1905).

       3. Àfrica

• Somàlia russa: Rússia arribo a les costes de la recent Djibouti en 1889. Els colons russos van establir un vincle amb l'emperador Joan IV, ja que va veure la colonització russa com una ajuda per a la seva conflicte amb els italians. Finalment, la colònia no va prosperar a causa del rebuig francès per tenir un territori d'influència.

        4. Oceania

• Kauai (Hawaii): des de 1818, russos d'Alaska van trobar tres fortins en aquesta illa però a causa de l'oposició tant indígena com metropolitana, van abandonar el projecte de colonització.

        5. Europa

• Illes Jòniques: aquest arxipèlag grec ho van tenir entre 1800 i 1807. La raó d'aquesta conquesta Mediterrània era gràcia a la guerra que tenia l'imperi rus amb la França Napoleònica

• Cattaro: en 1806 una flota russa va ocupar aquesta ciutat que formava part dels dominis francesos napoleònics. Els montenegrins van veure els russos com aliats a causa de la seva ideologia en comú, però un any després, la ciutat va tornar a caure sota el domini francès.

Mapa de l'expansió territorial de Rússia.

Escrit: Anna Wiswell       

Elements culturals

• Religio 

Al segle XVI l'Església Ortodoxa Russa (església cristiana per jerarquies) és la més gran i única de totes les esglésies ortodoxes i independent del poder heterodox (que no segueixen la doctrina). En 1589 s'institueix el tron patriarcal de Moscou. Patriarca és el títol del màxim representant de l'Església Ortodoxa Rusa.Entre els patriarques russos més notables d'aquella època destaca Germoguén (1606-1612), persona molt il·lustre de l'època, conegut teòleg i missioner.
Entre els jerarques del període patriarcal es va destacar especialment Nikon, Patriarca de Moscou i de tota Rússia (1652-1658), les enèrgiques activitats estaven adreçades a esmenar els ritus i la litúrgia .El patriarcat va existir a Rússia fins a començaments del segle XVIII.

Catedral de Sant Basili

Patriarca Filaret (Fiódor Románov).

• Gastronomia

      La cuina de l'Imperi rus deriva del seu ric i variat caràcter de la gran i multicultural extensió de l'Imperi. Les seves característiques principals van ser posades per aliments pagesos de les poblacions rurals, amb una combinació d'abundant peix, aus de corral, fongs, baies, i mel. Collites de sègol, blat, ordi, i mill previst els ingredients un munt de pa, cereals, kvas, cervesa, i la beguda nacional, el distingit vodka. Les sopes i els guisats es basaven en peixos i carns estacionals o emmagatzemables. Aquests aliments enterament nadius, juntament amb les espècies i les tècniques usades per preparar els plats i la fabricació de la llet coagulada amarga portada de Mongòlia i Tataria

Borsch, sopa tradicional de Rússia, a força de col, tomàquet i remolatxa.

Museu de Vodka a Alt Mandrogui, districte de Podporozhsky, Óblast de Leningrad, Rússia

Escrit: Anna Wiswell 

Elements culturals

• Cultura 

      Generat a partir dels costums propis de diverses civilitzacions, que van conformar a aquest gran país multicultural i el resultat de diversos anys i guerres com la segona guerra mundial i altres per obtenció de territoris. Principalment es general per la cultura dels primers eslaus orientals.

Edat Mitjana

(988)	Adopció del cristianisme.
(1001/1100)	Influència artística i ideològica de l'Imperi bizantí.
(1237/1240)	Batu Khan envaeix Rússia, imposant l'autoritarisme a la regió.
(1480) Segle XVIII Segle XIX (1801-1914) Segle XX	S'origina l'estat sobirà rus.         Occidentalització de la cultura russa a través de les reformes de Pere I. La classe alta a Rússia parla francès, fins i tot com a llengua materna. Edat d'Or de la literatura russa. (1914-1932) Avantguarda russa. (1917-1932) Constructivisme. (1932–1953) Període estalinista (realisme socialista). (1953-1991) Període post-estalinista, apareix una cultura més liberal i oberta.

Huevo de Fabergé, és una de les seixanta-nou joies creades per Carl Fabergé

Escrit: Anna Wiswell 

Cultura russa

     2.  Art / Pintors 

La icona de "La Trinitat" de l'Antic Testament. Galeria Tretiakov de Moscou.

   L'art de la icona (imatges) que va ser heretat de l'Imperi bizantí amb la tradició dels frescos i mosaics a la fe ortodoxa. Durant el segle XIV en particular, el moviment iconoclasta va prendre el grau de subjectivitat i expressió personal a Rússia. Es destaca Andrei Rubliov, els treballs es poden apreciar a la Galeria Tretiakov a Moscou i el museu rus a Sant Petersburg.

       3. Música

   Russa ha fet una contribució única al desenvolupament del ballet clàssic. El ballet clàssic va ser introduït en 1700 com a part del programa d'occidentalització de Pere I de Rússia . La primera escola del ballet clàssic va ser establerta en 1734, i van fundar la primera companyia completa del ballet clàssic a l'escola imperial del ballet clàssic a Sant Petersburg el 1740. Marius Petipa, un coreògraf francès que va passar cinquanta anys efectuant ballets clàssics a Rússia, era la figura dominant durant aquest període seus principals triomfs eren l'estacionament dels ballets clàssics de Txaikovski.

Aquest tipus de ball de camí a certs compositors que van fer unes de les obres de ballet més importants com: Piotr Ilitx Txaikovski (1840- 1893) , autor de les obres El llac dels cignes, La bella dorment i El cascanueces , que l'han convertit en el compositor rus mes conegut fora de les seves fronteres. 

Piotr I. Txaikovski, quadre per Nikolái Dmitrievich Kuznetsov (1893) a la Galeria Estatal Tretiakov.

Wilfride Piollet en un montaje del ballet en París, 1977.
(El lago de los cisnes)

Escrit: Anna Wiswell    

Cultura russa

La cultura russa es divideix en dos tendències: els eslavòfils, que creien en la naturalesa bàsica de Rússia i els occidentalistes els que s'oposaven als, desitjosos de que Rússia s'acostés a Occident.

1. Literatura

           Quan es parla d'aquest aspecte em parlem de la literatura de Rússia i també de la literatura escrita en rus per part d'altres nacions que es van independitzar.

• Era de Perdro 

 Es reforma l'alfabet rus. S'incrementa la tolerància com utilitzar un llenguatge molt popular a la literatura. Principals Autors: Antioj Kantemir, Vasili Trediakovski, i Mikhaïl Lomonosov.

Mijaíl Vasílievich Lomonósov (1711-1765) va ser un científic, geògraf, mosaïcista i escriptor, polímata rus que va realitzar importants descobriments en ciència, literatura i educació, i fundador el 1755 de la primera universitat russa. Una de les seves obres geogràfiques es titula travessant l'oceà siberià Breu descripció de les diferents travessies en els mars del nord i demostració de la possibilitat d'arribar a les Índies orientals, indica les característiques de la marina àrtica. 

•  Era d'Or 

  El Romanticisme va permetre al desenvolupament de la poesia. Principals Autors: Vassili Jukovski i Aleksandr Pushkin, Mikhaïl Lérmontov i Fiódor Tiútchev. Un dels escriptors més importants de la literatura mundial Lev Tolstoi Nikolaievitch, també conegut en espanyol com Lleó Tolstoi, va ser un novel·lista rus. Les seves dues obres més famoses, Guerra i Pau i Anna Karenina estan considerades com la cúspide del realisme rus, juntament amb Fiódor Dostoievski. Les seves idees sobre la «no violència activa», expressades en llibres de com El regne de Déu està en vosaltres, van tenir un profund impacte en grans personatges com Gandhi i Martin Luther King. 

Lev Tolstoi (Lleó Tolstoi, 1828-1910) ídol de la literatura de Rússia.

• Era de Plata   

   En apropar-se al s. XX, es van incorporar nous gèneres. Drama: Anton Txèkhov i lírica innovadora: Anna Akhmàtova. 

 El principi del segle XX marca el principi de l'era de plata de la poesia russa. Escriptors ben coneguts d'aquest període, inclouen a: Inokenti Ánenski, Andrei Bely, Valeri Briusov, Vladímir Maiakovski, Borís Pasternak, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva, Serguei Iessenin, Nikolai Gumiliov, Danil Jarms, Velimir Jlébnikov, Ósip Mandelshtam, Fiódor Sologub yMaksimilián Voloshin.

Anna Andréyevna Ajmátova (1889-1966) va ser una destacada poetessa russa, va ser una de les figures més representatives de la poesia acmeísta de l'Edat de Plata de la literatura russa. Una de les seves obres es titula La tarde (Vécher) (1912)

Escrit: Anna Wiswell 

Idioma

En la Rússia Imperial el rus va ser l'únic idioma oficial, ja que van prohibir parlar altres idiomes com per exemple a Ucraïna, on la majoria dels ucraïnesos es van enfrontar per la prohibició d'usar el craniano en la vida pública i especialment a les escoles, fins i tot van prohibir el nom ucraïnès i ho feien reemplaçar per un altre que tingués relacions polítiques.
Després de la desintegració (Col·lapse econòmic de la Unió Soviètica, 1980-1991), les nacions novament independents van poder tornar a utilitzar les seves llengües natives com: Bielorússia, Ucraïna, Kazakhstan, Kirguizistan i altres països que van constituir l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ) i Mongòlia. 

Escrit: Anna Wiswell 

Himne de l'Imperi Rus

L'himne nacional de l'Imperi rus, s'escriu la primera versió per Vasili Zhukovski, l'any 1815 que es titula Déu salvi al Tsar (en rus: Боже, Царя храни)
En 1833 es va fer una modificació a l'himne, ja que Kniaz Alekséi Lvov acompanya a Nicolau I durant el seu viatge a Austràlia i Prússia. L'emperador escoltava sense entusiasme la melodia de la monarquia, i en tornar li encàrrega a Lvov, com a músic més proper, que escrivís un nou himne. Combinant la lletra de Zhukvski, com en la vella versió i la melodia nova de Lvov, va ser presentat el 18 de desembre de 1833 i va existir fins a la Revolució de febrer de 1917.

Partitura de Dios salve al Zar.

En ruso	Transliterado	Traducción al español
Боже, Царя храни! Сильный, Державный, Царствуй на славу, на славу нам! Царствуй на страх врагам, Царь православный! Бо-о-оже, Царя храни!	Bózhe, Tsariá jraní! Sílni, Derzhávni, Tsárstvui na slávu, na slávu nam! Tsárstvui na straj vragám, Tsar pravoslávni! Bo-o-zhe, Tsariá jraní!	¡Dios salve al Zar! ¡Fuerte, Soberano, Gobierna para nuestra gloria! ¡Gobierna para terror de los enemigos, Zar Ortodoxo! ¡Dios salve al Zar! Escrit: Anna Wiswell

Nacionalisme rus

Va néixer a la meitat del segle XVIII, a causa del interès dels cercles d'educació de l'alta societat, per la filosofia occidental coneguda i coneixement polític. Al principi la nació estava controlada per l'elit cultural i intel·lectual (noblesa en la seva majoria) on aconsegueix vèncer, almenys en aparença visible, les seves divisions internes i igualar la visió política sota la seva bandera; també es troba un contracte social llançada per l'Estat que intenta aprofitar-se del recurs a elements del substrat cultural per a general uns pacte entorn al patriotisme; finalment, un petit tros de la població compromesa amb els partits radicals de dretes, el nacionalisme ajuda fer que la mobilització contra el "aliè" al temps on el malestar social màxim s'expressa en termes d'odi cap als estrangers.

El nacionalisme fa revelar la diversitat d'experiències socials i culturals viscudes en la Rússia actual.

                                                                                                      

                                                                                                                              Escrit:  Anna Wiswell